Tamany de la lletra:

La detecció precoç de defectes visuals en la infantesa és fonamental per a tenir una òptima qualitat de visió al llarg de tota la vida. Ens ho explica el Dr. García de Oteyza, dedicat a l’oftalmologia des de fa quatre dècades.

Quins són els problemes visuals més comuns en la infantesa?

Els més freqüents en la infantesa són els defectes de refracció: hipermetropia, miopia, i astigmatisme. També l’estrabisme, la detecció precoç del qual és fonamental per a evitar l’ambliopia, coneguda popularment com a ull gandul, i que és una conseqüència directa de l’estrabisme. En aquests casos, és especialment important no retardar la visita amb l’oftalmòleg, perquè hi ha una relació directa entre la detecció precoç i les possibilitats d’èxit terapèutic: els pares han de saber que un ull gandul no tractat abans dels 7 anys, té com a conseqüència que sigui irreversible per la resta de la vida.

S’ha referit a la importància de la detecció precoç. Com saber si un infant hi veu bé?

Hi ha senyals d’alerta, com el fet que el nen s’apropi molt al televisor, que torci el cap per a fixar o que tingui problemes de relació amb el seu món exterior. Fa anys vaig desenvolupar un test, a disposició de tots els pares, amb la finalitat de facilitar la detecció de defectes visuals en els infants perquè, moltes vegades, si no són molt importants o no afecten gaire la visió, permeten portar una vida normal amb una visió regular i poden passar desapercebuts. Des del punt de vista de la profilaxi, es recomana un primer control amb l’oftalmòleg als 3-4 anys, llevat que es detecti alguna anomalia abans. I si els progenitors tenen algun defecte de refracció és important la detecció precoç perquè sovint aquests són hereditaris i, com abans es visiti l’oftalmòleg i es col·loquin els vidres correctors millor, atès que així serà més fàcil de resoldre’l. A veure-hi bé també se n’aprèn…

L’ús continuat de telèfons mòbils, tauletes, i videojocs provoca fatiga visual, amb irritació dels ulls, llagrimeig i fins i tot, de vegades, visió borrosa”.

Per tant, cal evitar aprendre a veure-hi malament…

Sí, perquè si la informació que arriba del món exterior no és prou nítida el cervell rep malament el senyal i “s’acostuma a veure-hi malament”. Si això és manté durant anys i no es posen les condicions per tal que el cervell hi vegi bé, la visió serà deficient per a tota la vida. La visió binocular, com l’agudesa visual, s’aprenen amb el pas dels anys. Aquest aprenentatge culmina envers els 7 anys, el que significa que si a aquesta edat el nostre cervell no ha après a veure-hi bé, difícilment desprès es podran corregir aquestes deficiències.

Com afecta la visió d’un infant l’ús continuat de dispositius amb pantalles?

L’ús continuat de telèfons mòbils, tauletes i videojocs provoca fatiga visual, amb irritació dels ulls, llagrimeig i fins i tot, de vegades, visió borrosa. Tot plegat és degut fonamentalment a la sequedat ocular que provoca el fet de no parpellejar. A més, en infants que tinguin un defecte visual, no corregit, aquests símptomes es poden agreujar podent-se presentar també mals de cap desprès d’una estona d’ús del dispositiu. Per tant, la recomanació general seria dosificar-ne l’ús per part dels pares per tal d’evitar aquest tipus de problemes.