L’acomodació és el resultat d’un complex mecanisme que es posa en funcionament quan la visió passa de lluny a prop i l’objectiu de la qual és poder veure les coses enfocades i nítides a qualsevol distància. Per això el cristal·lí, que és la lent que tenim dins l’ull per a poder enfocar, es deforma de manera automàtica en relació a la distància de l’objecte a tal velocitat tal que ni tan sols en som conscients. La vista cansada o presbícia és un fenomen fisiològic que es produeix com a conseqüència del “desgast” del mecanisme d’acomodació en totes les persones a partir dels 40 anys. El cristal·lí es va tornant rígid essent cada vegada més incapaç d’enfocar els objectes de prop, cosa que obliga a fer servir ulleres per a visió propera, al principi. A mesura que ens fem grans la situació es va deteriorant, la visió a distància intermèdia (60 cm) també falla i cal una graduació diferent a la de prop (40 cm). Al final, per tal de compensar el problema globalment necessitem unes ulleres multifocals que tenen la propietat de disposar de múltiples focus per a sengles distàncies. Lamentablement, la dependència de l’ús d’ulleres que aquest fenomen origina és tal, que no podem passar sense. Tenint en compte que el responsable d’aquesta situació és l’envelliment del cristal·lí es va arribar a la conclusió que si érem capaços de substituir-lo per una lent intraocular que acomplís la seva funció, el problema es podria resoldre. Per tal d’assolir aquest objectiu, la industria porta temps investigant de quina forma es podria suplir la vista cansada de manera que en l’actualitat hem passat de les lents anomenades bifocals, que proporcionaven bona visió de lluny i de prop, a lents trifocals que faciliten, a més, bona visió a distància intermèdia incloent la correcció de l’astigmatisme. Aquestes investigacions estan en contínua evolució i en els propers anys veurem, sens dubte, nous dissenys i millores que superaran els models actuals. El procediment quirúrgic és superposable i igual de segur que el de la cirurgia de la cataracta amb la diferència que, en aquest cas, el cristal·lí és transparent. El resultat refractiu obtingut es pot considerar estable i ja no pateix variacions al llarg de la vida. Malgrat que la cirurgia es pugui realitzar de forma simultània el mateix dia, nosaltres la desaconsellem formalment i el segon ull l’operem entre una setmana i quinze dies després. Amb aquesta cirurgia, cobrim una demanda social cada vegada més important de persones que volen lliurar-se de les ulleres i que aposten per una millor qualitat de vida.
ENTREVISTA AMB EL DR. JUAN GARCÍA DE OTEYZA A LA VANGUARDIA SOBRE LA CIRURGIA DE LA PRESBÍCIA.
