Tamany de la lletra:

L’estrabisme infantil és la pèrdua del paral·lelisme dels ulls. La desviació pot ésser cap endins (estrabisme convergent) cap enfora (estrabisme divergent) o vertical (cap amunt o cap avall).

La causa de l’estrabisme és multifactorial i encara ara en desconeixem molts dels factors desencadenants. El que sí és cert és que al voltant d’un 97% son de causa funcional, és a dir sense cap lesió orgànica cerebral. La resta acompanya malalties neurològiques, metabòliques, vasculars o malformatives del sistema nerviós central.

Aquesta patologia pot aparèixer a qualsevol edat. En el 50% dels casos, l’estrabisme infantil acostuma a aparèixer abans de l’any d’edat. Els estrabismes tardans, per damunt dels tres anys, solen ésser deguts a problemes de refracció no corregits (sobretot la hipermetropia). Una vegada establert, l’estrabisme no desapareix de forma espontània.

Foto 1 – Estrabisme divergent congènit.

ESTRABISME INFANTIL: SÍMPTOMES

El símptoma més aparent és la desviació, la qual constitueix el signe d’alarma que obliga els pares a consultar un especialista en oftalmologia. Tanmateix la desviació porta, en sí mateixa, una sèrie de conseqüències “no visibles”.

  • Ambliopia o ull gandul: l’ull desviat és anul·lat per tal de no veure-hi doble
  • Pèrdua de la visió binocular i conseqüentment de l’estereopsi.

Aquestes alteracions són més greus com més precoç és l’edat d’aparició de l’estrabisme.

¿ES POT PREVENIR L’ESTRABISME INFANTIL?

L’estrabisme no es pot prevenir. No obstant això, és molt important la detecció precoç per a tractar-lo el més ràpidament possible i intentar revertir les conseqüències abans esmentades. En aquest sentit, els oftalmòlegs reben un gran ajut per part dels pediatres que són els qui tenen un contacte més continuat amb els infants, que coneixen perfectament aquesta patologia i que deriven els infants amb promptitud a l’especialista.

Com a norma, tots els infants (encara que els pares no notin res) haurien d’ésser explorats per un oftalmòleg als tres anys. Pels qui tinguin antecedents familiars d’estrabisme o ull gandul, la revisió hauria d’ésser encara més precoç.

Foto 2 – Estrabisme convergent

 

TRACTAMENT DE L’ESTRABISME INFANTIL

No existeix un tractament estàndard per a l’estrabisme malgrat que podem establir un algoritme terapèutic. En primer lloc cal descartar un defecte de refracció i si existeix és necessària la prescripció de vidres correctors.

Si hi ha ambliopia, aquesta s’ha de tractar pels diversos mètodes disponibles en funció de la seva gravetat (oclusió, penalitzacions, etc.). En darrer lloc s’intervindran quirúrgicament tots aquells casos en que la desviació origini un defecte estètic suficientment apreciable.

El tractament de l’estrabisme és llarg i li cal ésser vigilat durant molts anys. Malauradament, la cirurgia s’ha de repetir en un 30% dels casos. La raó d’aquest nombre tan elevat de fracassos és deguda a que el cervell de l’infant que pateix estrabisme infantil no sempre accepta com a bona la posició que induïm amb la cirurgia i té tendència a portar l’ull novament a la posició primitiva.

Si desitgeu saber més sobre l’estrabisme, cliqueu aquí.