Tamany de la lletra:

Cataracta

CATARACTES

Per tal que la informació del món exterior arribi amb nitidesa a la retina és imprescindible la participació del cristal·lí que és una lent que tenim dins l’ull i que s’encarrega de fer-nos veure-hi bé tant de lluny com de prop. Aquest procés que es realitza de forma automàtica milers de vegades al llarg del dia pateix un esgotament a partir dels 40 anys en un fenomen que es coneix amb el nom de presbícia o vista cansada.

QUÈ ÉS LA CATARACTA?

Quan el cristal·lí deixa d’ésser transparent es parla de cataracta. Les cataractes poden ésser congènites (sortosament molt poc freqüents) i adquirides. Si bé hi ha malalties metabòliques, immunitàries, infeccioses, secundàries a la ingesta de medicaments (corticoides, quimioteràpia, etc.) que poden produir cataractes. La major part s’inclouen en el grup de cataractes senils, és a dir, opacificacions del cristal·lí que apareixen passats els 65 anys i que no obeeixen a cap causa concreta sinó a un envelliment general de l’individu. Per tant podem dir, sense por d’exagerar, que tard o d’hora tota la població pateix aquesta afecció.
En general, l’inici de la cataracta és insidiós i el pacient no és conscient del seu problema perquè la visió disminueix de forma lenta per bé que progressiva. Moltes vegades es tracta d’una troballa fortuïta en el decurs d’una revisió rutinària amb l’oftalmòleg. En ocasions el pacient pateix simplement un enlluernament nocturn o una sensació de “vel”.
El diagnòstic de la cataracta és molt senzill per a l’oftalmòleg i una vegada establert cal valorar el moment de la cirurgia (únic tractament possible) en funció del dèficit visual que origina al pacient si bé al moment actual, i atesa l’escassa incidència de complicacions que aquesta cirurgia produeix, no cal esperar ni que la cataracta estigui gaire avançada ni que la visió hagi disminuït molt. Existeixen fonamentalment tres tipus de cataractes: capsulars, nuclears i subcapsulars posteriors.

COM ES TRACTA LA CATARACTA?

La cirurgia de la cataracta és el procediment quirúrgic més segur i evolucionat dins del camp de l’oftalmologia. Cal recordar que, fins a mitjans dels anys 70 del segle passat, la cirurgia de la cataracta obligava a hospitalització i repòs absolut durant una setmana, i s’havia de proveir el pacient amb ulleres d’unes 13 diòptries. Actualment, la cirurgia de la cataracta és una intervenció ambulatòria que no requereix repòs i en la qual implantem una lent intraocular que fa innecessari o quasi l’ús d’ulleres. Això és degut al fet que existeixen diferents tipus de lents intraoculars que ens permeten cobrir les diverses menes de defectes de refracció i, depenent d’aquestes i de les necessitats visuals del pacient, implantem un o altre model.
Disposem de lents monofocals simples o tòriques (pe a l’astigmatisme) que s’utilitzen per a aquelles persones que no volen portar ulleres de lluny però no els fa res fer-ne servir de prop. D’altra banda, disposem de lents multifocals (amb o sense astigmatisme) la propietat més important de les quals és que el pacient hi pugui veure bé de lluny, de prop i a distàncies intermèdies.
Amb tot plegat contribuïm a una millor qualitat visual i de vida dels nostres pacients en suprimir la dependència de les ulleres.

Visió normal d’un ull sense cataracta

Imagen que representa cómo vería la Sagrada Familia un paciente con catarata

Visió d’un ull amb cataracta. El pacient hi veu més borrós i amb una disminució de la llum

Cristal·lí transparent

Cataracta cortical.

Cataracta nuclear.

Cataracta subcapsular posterior.

Lent intraocular.

Posició de la lent una vegada implantada dins l’ull.