PTOSI PALPEBRAL
PTOSI PALPEBRAL
La ptosi palpebral és la caiguda de la parpella superior i és deguda a un mal funcionament del múscul encarregat del seu moviment que es diu elevador de la parpella superior. Pot ésser congènita o adquirida. Unilateral o bilateral. La ptosi congènita es produeix generalment o bé per una hipoplàsia congènita del múscul elevador de la parpella (múscul mal desenvolupat) o per una paràlisi d’aquest.
La ptosi adquirida, pot ésser deguda a múltiples causes. La mes freqüent de totes és la desinserció de l’aponeurosi de l’elevador, que es produeix en persones grans com a conseqüència de l’envelliment de les estructures palpebrals. També es pot presentar en malalties musculars com la miastènia gravis (ptosi miogènica) o en la paràlisi del tercer parell cranial, acompanyada en aquest cas, d’estrabisme.
Ejemplo de pseudoptosis. En este caso el párpado está caído por una desviación del ojo izquierdo hacia abajo.
La ptosi palpebral origina un defecte estètic més important com més caiguda estigui la parpella, però pot de la mateixa manera originar un defecte funcional segons si la parpella cobreix la pupil·la o no, de tal manera que en els casos de ptosi congènita completa, la cirurgia esdevé “urgent” perquè si no se soluciona prou aviat es produirà una ambliopia per manca d’ús, de greus conseqüències.
El tractament de la ptosi és sempre quirúrgic i la tècnica emprada dependrà del grau de funcionament del múscul elevador. Si el múscul no funciona gens la tècnica a triar és la suspensió frontal. Si funciona se’n pot fer una resecció i quan la causa és una desinserció de l’aponeurosi, aquesta s’ha de reemplaçar.
